29 novembre 2005

Paraula a Peio Serbielle

En questa fin d’annada ai enveja de laissar la paraula aPeio Serbielle, chantaire basque emprisonat en preventiua dempuei mai d’un an sens jutjament acusat (ma non condamnat) per aver donat l’alberja a daus militants d’ETA.
Me sei amusat emb un amic a revirar en occitan sas paraulas donadas dins un intervusda de la revusda « Pays Basque Magazine ». Ai mesma butit lo juec juscà chanjar lo mot basque per lo mot occitan. A vos de legir, en vos soetar a totas e tots un bon e urós Nadau.

[ Un jorn, que landravava per chamins traversiers radiofònics, un fuelhotonista daus temps modernes, m’apostrofet entau : « Peiò, perque chantatz en occitan ? »
Convocacion aus Dius e a l’imaginari ; subran venguet la metafòra a mon secors :
« Mon char mossur d’en prumier, barratz los uelhs ! Aura imaginatz un orquestra sinfonic !Vesetz ! Aqui i a un pianò, vriulons, altòs, violoncelas,… ; i a maitot timbalas, cimbalas. Dijatz-me, vesetz los vriulons ?
-Òc, plan segur ! m’asseguret lo tipe.
-E ben los vriulons son la lenga occitana ! Imaginatz nonmàs un briu, un orquestra sinfonic sens vriulons . »
Mon interlocutor demoret mut. Chapitet emb ‘queste destorn pro poetic, a me debarrassar de quilhs eternaus tòpics que nos volen far totjorn justificar, auprep d’un public non assabentat, l’utilitat d’una lenga que per essença, tot lo monde zo sap, a pas de justificacion a donar de se-mesma. Exisitis, punt finau. De fach, a lo drech de vita, lo drech de chant e de territòri, donc de communicacion.
De mai luenh que me sonvene, ai totjorn considerat la parabòla de la tor de Babel coma una chança immensa per l’umanitat. Efectivament, coma auriá pogut, ieu, èsser unic per excelença, fasent còrs coma quilhs pòples tots unics coma ieu, copular verbalament dins questa lenga de sanats, sens arma, e donc sens vita, qu’apelan Esperantò ?
Laidonc, diriá coma Micheu Torga que « l’universau es lo locau manca los murs ».
S’agis pas aicí d’impausar de las valors, mas de sietar umilament a la taula de l’umanitat, emb l’odor de sa terra en bandoliera e de balhar de veire, de comprener e benleu d’aimar.
…E de meditar quela convidacion donada per nòstre amic Antoniò Machadò : « Si tu voes èsser universau, conta me ton pòple ! » ]

5 Comentari:

At 19:52, Anonymous Anonyme a ditz...

Me soveni que lo Peio Serbielle a agut la "truffe" de Peirigüers, per cançons en lenga basca ....e que a sempre agut de mal de poder far difusir sas cançons....

 
At 19:54, Anonymous Anonyme a ditz...

Ara peio Serbielle qu'es liberat e que sosten lo combat de prevencion contra la justícia engatjada pel bonapartisme francés.

 
At 15:08, Anonymous Anonyme a ditz...

Ce commentaire a été supprimé par un administrateur du blog.

 
At 17:29, Anonymous Anonyme a ditz...

Ce commentaire a été supprimé par un administrateur du blog.

 
At 00:23, Anonymous Anonyme a ditz...

Ce commentaire a été supprimé par un administrateur du blog.

 

Enregistrer un commentaire

<< Home