<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966</id><updated>2011-12-02T02:14:01.978+01:00</updated><category term='març 2007'/><category term='genier 2007'/><category term='per la lenga occitana'/><category term='belier 2007'/><category term='anem oc'/><title type='text'>Pensées et barbillons - Martial Peyrouny</title><subtitle type='html'>Que voes, qu'es entau ...</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>28</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-164872892194118461</id><published>2008-08-03T09:33:00.004+02:00</published><updated>2008-08-03T09:38:27.143+02:00</updated><title type='text'>« Fenhantar »</title><content type='html'>« Fenhantar »&lt;br /&gt;En italian quò se dich « farniente », « far res », se dich tanben lo relais. En d’autres mots se pòt resumir en ren fotre au país. Lo fenhant, lo deleser, lo penlant, lo bon a ren en occitan, la tradicion vòu que siá pas bon ni per bulir, ni per rostir. » Bon a res dau tot lo goiat.&lt;br /&gt;Laidonc, per los que son en vacanças, e que se fan pas tròp espès dins nòstre monde de CDD, lor conselhe de non pas escotar lois pelaires que voldrián nos tuar au trabalh duren lo temps que se minjan ilhs lors rentas au ras de la piscina. Non, siatz pusleu un pauc lurauds ». Arrestatz tota activitat, pausatz vos. Tuatz lo telefòne, la television, barratz lo cledon e laissatz tombar l’àsne, entau, sens degun per venir vos embestiar o vos destrigar. Podetz tanben variar los plasers en legir, en vos solelhar o en vos rossir au solelh . Podetz quitament vos paiar lo luxe de raivar, raibar, somiar, pantaiar ». Miladius, per un còp, siatz pas espaurits e fasetz çò qu’avetz jamai lo temps de far lo reste de l’annada. Aiatz pas vergonha d’ésser cossard, d’èsser un deleser un còp dins vòstra vita. Veiqui çò que s’apela un vrai relais.&lt;br /&gt;Màs tot parier, laissatz me aver una pensada per los recrubidors, los teulaires, los ardelisiers, coma tanben per nòstras pauvras repassairitzdins lor botiga escatorrentas que son pas ilhs en vacanças e que zo meritarián ben autant que los autres.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-164872892194118461?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/164872892194118461/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=164872892194118461' title='25 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/164872892194118461'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/164872892194118461'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2008/08/fenhantar.html' title='« Fenhantar »'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>25</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-2210207421129511781</id><published>2008-08-03T09:33:00.003+02:00</published><updated>2008-08-03T09:37:35.501+02:00</updated><title type='text'>La Felibrejada</title><content type='html'>La Felibrejada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quò fai mai d’un segle que dura la Felibrejada dau o del Peirigòrd e marcha enquera. Au nòrd, coma au sud dau despartament, se trufan coma de Loís Padena de las diferencias de dialectes, quela festa passa lo temps, tranquilòtament màs segurament e tots los vilatges e las ciutats dau país la volen un jorn chas ilhs.&lt;br /&gt;Màs que fai que quò foncciona enquera. Per la toristalha, comprene ben. Qu’es una noveutat colorada e folclorica que la rassegura dins sas conviccion que la « Provincia » es entau, simpatica e e un pauc passeista. Màs per los 15 a 20 mille peirigordins que chada annada li van se permenar quauque siá l’endrech, onte se pòt trobar la motivacion ? Per ieu que l’i vau totjorn, ai benleu quauquas ideias.&lt;br /&gt;La Felibrejada quo es un pauc coma un estivatge per los peirigordins. Lo prumier dimenge de julhet 10 % de la populacion se’n vai a la font sacrada de sas raiçs. Lo monde se’n vai a l’encontra d’un passat idealisat e d’una cultura d’òc que n’auriá pas bolegat dempuei la debuta dau segle XX. Maniera de se rassegurar o respect degut aus reires, plaser de veire de las flors, daus metiers ancians, e de costumes, tot s’i tròba boirat ; màs una chausa es segura, es lo rendetz vos dau pòple peirigòrd en quèsta de son identitat.&lt;br /&gt;Ujan lo Bornat fai doas jornadas a l’entorn de la cultura d’òc, en amont de la Felibrejada. A convidat d’artistas contemporeus, e fai la part bela a la creacion occitana de uei. Es un pariatge sus l’avenidor que risca de bolegar un pauc las costumas, màs qu’a lo merita d’eissear de balhar un buffe noveu ad aquela bela dama qu’es la Felibrejada. Soetem lor coratge e succeda dins quela entrepresa. N’auren mestier.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-2210207421129511781?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/2210207421129511781/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=2210207421129511781' title='1 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/2210207421129511781'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/2210207421129511781'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2008/08/la-felibrejada.html' title='La Felibrejada'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-565752416223458170</id><published>2008-08-03T09:33:00.002+02:00</published><updated>2008-08-03T09:36:53.053+02:00</updated><title type='text'>L’antifrasa per governança.</title><content type='html'>L’antifrasa per governança.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Après una annada de gouvernança Sarkozista me fau confessar que sei pas deçaugut, p’un piau ! L’òme es fin, coma una perla, e a reussit a dire tot e son contrari en bastir en vertadiera metòda politica l’utilisacion de l’antifrasa a tots los niveus. Ne’n voletz daus exemple, e ben ne’n veiqui. Quand se parla d’una governança umile e econòma, fau comprendre explosion daus frais de representacion au chap de l’Estat bling bling : 300 000 € per las robas e los restaurant de Rachida, 200 000 € per botar en plaça l’estudiò per l’intervusda dau president, 500 000 € per preparar l’anonça dau tot pitit plan de melhorament daus barris, …, e n’i a tant enquera. Quand lo ministre de l’educacion dich qu’anem melhorar las condicions d’ensenhament, fau entendre de clàças clafidas d’escolans, una disparicion programada de las opcions, de l’occitan per exemple, e la suppression de 80 000 ensenhaires en 5 ans. Quand se parla de refòrma de la secu, fau comprendre recession e medecina a doas vitessas, mens de remborassament, mai de mutuala e d’assegurança privadas. Si auvissetz parlar daus drechs de l’òme e de sa desfensa, s’agís daus drechs de l’òme blanc, crestian e européenc, pas de los de l’african, dau tibetan o dau tchetchena : anem riscar de potinhar los beus de queu monde noveu.&lt;br /&gt;Zo vos dise, jamai dempuei longtemps avián pas agut drech a una tala dicotòmia d’entre lo discors oficiau e la realitat de la pratica governamentala. Vos ai donat nonmàs quauques exemples e n’ia mai enquera e dins aquela debuta d’estiu me demanda ben çò que vai nos arribar pendent las vacanças e a la rintrada propchena. Lo pire es benleu enquera per venir. E ieu, pratique pas l’antifrasa.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-565752416223458170?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/565752416223458170/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=565752416223458170' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/565752416223458170'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/565752416223458170'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2008/08/lantifrasa-per-governana.html' title='L’antifrasa per governança.'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-2544997641860838530</id><published>2008-08-03T09:33:00.001+02:00</published><updated>2008-08-03T09:35:55.454+02:00</updated><title type='text'>Las semnidas</title><content type='html'>Las semnidas&lt;br /&gt;Ezra Pound disset un jorn au jòune poeta Wiliam S.Merwin que cerchava a aprener a escriure lo bon vers : « read seeds not twigs », legissetz las semnidas non pas las brochidas ! Per eu, la poesia originala européenca se trobava au cuer de la lirica daus trobadors de lenga d’òc. Per tocar l’escriutura sensiua, conselhava au novici d’aprener l’occitan, que sonava provençau e de revirar los trobaires de la poesia occitana de l’Edat Mejan. Fin finau, es que seriá pas temps d’aplicar lo conselh au monde que nos environa : anar a la font e ‘chabar de se batre contre las consequenças. Quo es pas una question de devenir passeista. Non, qu’a ren a veire e subretot i a ren de reaccionàri dins çò que dise. Es pas mai question de glorifiar lo passat màs pusleu de comprener lo perque de las chausas.&lt;br /&gt;Nòstre monde cercha totjorn a enançar, a ganhar de temps, sens se balhar lo temps per comprendre. Lai onte los asiatics luchan contre las raiçs dau mau, n’autres los européencs prenem daus medicaments per far passar la dolor deguda au mau. Kirikou, lo pitit filòsofe daus enfants vengut d’Africa se demandava perque Kararba la fachiliera era meschanta. Se fuguet un adulte de nòstra bela França, auriá miaunat per qu’ela fuguessa condemnada embu na pena incompressibla.&lt;br /&gt;Los problemas economics, culturaus, sociaus, que nos son pausats auei, necessitan un pauc de recuòl. Quand cerchan un parelh de chaussas sens lo trobar, avant de tot esbolhar, vau melhor tornar far lo chamin dempuei lo fiau per sechar lo linge. Coma se disiá Ezra Pound : « read seeds not twigs ».&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-2544997641860838530?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/2544997641860838530/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=2544997641860838530' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/2544997641860838530'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/2544997641860838530'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2008/08/las-semnidas.html' title='Las semnidas'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-9148398020191751109</id><published>2008-08-03T09:33:00.000+02:00</published><updated>2008-08-03T09:34:29.713+02:00</updated><title type='text'>Perque èsser militant occitan ?</title><content type='html'>Perque èsser militant occitan ?&lt;br /&gt;Perque contunhar entau a se batre per una lenga e una cultura en perdicion ? I a tant d’autras chausa de far sus terra. E puei i a nonmàs una vita, laidonc perque la perdre per una causa fotuda per davança ?&lt;br /&gt;Son aqui tot plen de questions que me viren dins la testa daus uns còps, quand lo morau es au pus bas o que las novelas per l’ensenhament de l’occitan son pas tròp bonas. E i totjorn un mauplasent per far de l’umor a l’entorn d’aquò. Quò es que ne’n fau de la volontat per pensar que la culturas e la lengas fan partida de la richessa mondiala tan coma los monuments o las pinturas. Lo patrimòni imateriau sembla totjorn sens interest per l’inteligencià. De segur se pòt pas vendre un poema de Bertran de Born o uns novela de Max Roqueta coma se vend un Matis o un Picassò. Dins nòstre monde existís nonmàs çò que se vei e subretot çò que se ‘chapta, çò que se crompa. L’imaterialitat d’una lenga se es pas protegida per la lei la bota en dangier. D’alhors tota lenga es en dangier. Lo quite inglés o lo quite francés ! Se la perenitat d’una lenga deu se pausar sus un poder econimic e nonmàs sus aquò van leu leu dispareisser la quasi totalitat de las lengas e de las culturas sus nòstra terra. E sei pas segur que i aurem ganhat.&lt;br /&gt;Laidonc, perqué se batre per l’occitan ? Se batre per l’occitan qu’es se batre per totas las lengas dau monde, per tots los pòples dau monde. Fin finau quo es un combat tant ben gloriós coma ben d’autres que semblan mai important.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-9148398020191751109?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/9148398020191751109/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=9148398020191751109' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/9148398020191751109'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/9148398020191751109'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2008/08/perque-sser-militant-occitan.html' title='Perque èsser militant occitan ?'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-3759837673397195111</id><published>2008-01-31T18:20:00.001+01:00</published><updated>2008-01-31T18:20:55.121+01:00</updated><title type='text'>Las lengas de pelha.</title><content type='html'>Las lengas de pelhas son tornadas. Un pauc coma las irondas a la prima, los maudisents se’n tornan emb las eleccions de printemps. La boita a polhas e a esgarolhadas se dreubis un còp de mai per laissar gisclar lo rachacuer e l’amarum embarrats dins los gorjareus daus internaus maucontents dempuei las darrieras municipalas.&lt;br /&gt;E aprèp, anem s’estonar de veire lo nombre de candidats pres a se far portar en diminucion. Quo es que fau èsser coratjós, volontàri e un pauc inconscient per ‘nar prendre la direccion de las mairarias ad un moment onte nos disent que fau trabalhar mai per ganhar mai. Quo es pas dins nòstras pitas comunas que los conselhars van far fortuna e se paiar de las gròssas mòstras a 40000 euròs. Màs van pusleu se ‘massar de criticas e de las bufadas per de monde que semblarián d’aver ren d’autre a far que de bafeiar e desclaquetar.&lt;br /&gt;De segur, au país dau championat mondiau de romaires e de repotegaires, criticar es una segonda natura. Màs per un còp demanda aus eternaus romegaires de ben calcular avant d’escupir dins la sopa. Los elegits de nòstras pitas comunas fan çò que poden emb abnegacion e destachament. Au mens per totas las oras passadas en amassadas diversas e variadas pendent que lors electors son tranquilòtament sietats au canton, las lengas de pelhaires devrián far virar nòu vetz lur lenga dins lur bocha avant que de parlar e de dire de las meschantarias.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-3759837673397195111?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/3759837673397195111/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=3759837673397195111' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/3759837673397195111'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/3759837673397195111'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2008/01/las-lengas-de-pelha.html' title='Las lengas de pelha.'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-5590994769806738003</id><published>2008-01-31T18:19:00.002+01:00</published><updated>2008-01-31T18:20:20.037+01:00</updated><title type='text'>Carementrant</title><content type='html'>Qui farà lo Petaçon aquesta annada ? Ai ben ma pita idea màs voldriá pas deparlar e far la lenga de pelha. Una chausa es segura aurem pas pro d’un jutjament per li reprochar tot çò qu’avem sus la codena. Queu brave Carnavau nos aviá promes tant e tant : una vita melhora, de l’argent, dau trabalh ( quitament se aimen pas tròp trabalhar), de las bravas maijons, un poder d’achaptar en nauçàda. E ren de tot quò qui es vengut. Deviá aumentar las pensions daus vielhs e son los pretz de la consultacions chàs lo medecin e de las pocions chàs l’apoticàri que son montats. Queu coquin de Dimarç Gras nos a ben trufat. S’es ben mocat dau pòple que totparier a ben vòlgut se far colhonar e qu’a donat emb plaser l’eschina per recebre los còps de baston.&lt;br /&gt;Màs tot se paia un jorn e l’ora es venguda per queu grand penlant de Carementrant de reglar la nòta. Aviá dublidat, aquela babòia, que lo pòple aguis autant qui a beucòp aimat. E se tròba tan meschant e portat à l’òdi que se sent merdós e z-ontós. E filh de garça n’i a mai d’un que deu se sentir banut e trompat dins tots los ranvers de França e de Navarra.&lt;br /&gt;De tot biais, me deivi que lo jutjament de Petaçon vai esperar benleu enquera un pauc de temps. Lo jorn de son jutjament qu’es lo pòple que serà oblijat de jujar sa non capacitat a s’assumar. Li fau totjorn quauqu’un a cremar o a adorar e quitament si lo Rei Carnavau es mòrt, que visca lo Rei Carnavau ! Trobarem ben una autra babòia per lo remplaçar.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-5590994769806738003?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/5590994769806738003/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=5590994769806738003' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/5590994769806738003'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/5590994769806738003'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2008/01/carementrant.html' title='Carementrant'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-5876524242940512905</id><published>2008-01-31T18:19:00.001+01:00</published><updated>2008-01-31T18:19:39.475+01:00</updated><title type='text'>De qué avem mancat ?</title><content type='html'>De qué avem mancat ? Qu’a ben pogut se passar ? Onte qu’avem falit ? Coma avem fach per ne’n ’ribar aqui emb nòstra jounessa. Coma avem pogut èsser tant avugle, sord, néci, per pas veire la chavana uflar e que ‘nava venir nos petar a la fàcia. Nòstre monde es benleu tròp virat a sos pitits problemas per se preocupar de nòstres enfants.&lt;br /&gt;Lo problema es que a laissar daus jovenets sens educacion, sens referencias, sens transmissions, los avem laissar solets per se bastir lor consciencia. Los models familiaus e societaus eran a l’encòp de las referenças coma de las parets contra laqualas faliá apprendre a se levar. Aver una dralha es una maniera d’èsser securisat tot en aient la possibilitat de prendre de las vias tòrtas per se farjar son pròpri avenidor.&lt;br /&gt;Au moment onte los adultes fuguèren occupats per lors pitits egòs personaus, professionnaus, sexuaus, enfin tot çò que s’achaba en –aus ; los enfants deguèren se farjar lor cultura tots sols, privats que fuguèren de transmission culturla per los adultes. Avetz pas remarcat que quau que siá l’endrech de França, dins lo quite Peirigòrd prigond, nòstra joenessa deparla de la mèma faiçon. An los mesmes còdes e lo mesme manca d’apetança per çò que los environa. Me diratz que de tots temps i a agut mòdas e mauèsser chàs los joens, màs aqui lo fenomèni es autrament mai prigond. Autres còps, quand un vielh balhava son pè au tuòu d’un dròlle qu’era una maniera (de segur maladrecha) de li mostrar que portava de l’interest a la conaria que lo goiat era a far. Qu’era una maniera, benleu un pauc rufa, de li dire « fai pas lo colhon, t’aime e vòle pas te veire dins la panada ». Uei, sens vertadiera limita, los goiats an pus res a se provar. Quau plaser a se tustar a l’adulte se queu darrier vòu pas jugar son ròlte de paret ?&lt;br /&gt;Avem laissat nòstra joenessa daurada en aparenças, sens un passat referenciau a subrepassar e subretot sens raive a bastir. Fau pas s’estonar uei  que nos escupissa au morre en esbolhar totas la marca de çò que pòt representar l’educacion e la cultura. Son oblijats de ne’n far pro per eisseiar d’atirar nòstra regard.&lt;br /&gt;Màs finfinau qu’avem a li perpausar a nòstra joventuda, en defòrs dau fach de s’eslordir un pauc mai chasque jorn davant daus ecrans per dublidar lo voide onte los avem butits.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-5876524242940512905?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/5876524242940512905/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=5876524242940512905' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/5876524242940512905'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/5876524242940512905'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2008/01/de-qu-avem-mancat.html' title='De qué avem mancat ?'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-6642113709058533736</id><published>2007-03-01T17:50:00.000+01:00</published><updated>2007-03-01T17:51:49.931+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='anem oc'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='per la lenga occitana'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='març 2007'/><title type='text'>Manifest’accion</title><content type='html'>&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;Manifestar, òc màs per de qué ? En generau los que fan la desmarcha de devalar dins la charriera o la carriera, zo fan pas per plasèr. Zo fan perqué i a quauquarren que vai pas, que vira pas coma devriá. E en democracia en plaça de tot far petar, es bon d’anar mostrar son descontentament en nombre au regard de tots, sus las grandas avengudas.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;Los occitans son daus democrates. Diriá mesma qu’an sovent aidat a farjar la democracia e la libertat d’expression dins nòstre país. Laidonc an decidat de tornar manifestar per lo respect e la reconneissança de lor identitat que son totjorn pas reconeguts per l’Estat. En 2005 eran 12 000 desjà a Carcassona. Un Pòple joiós e jòve faguet un defilat beu au son daus gropes de musica e en seguir los movaments daus milierats de bandieras occitanas que formerèn per las charireras una vertadiera mareia roja e jauna.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;Lo 16 de març 1244 los darriers catars fugueren cramats a Montsegur victimas del’intolerença qu’anava prendre plaça dins nòstre país. En 1907, los dragons aus òrdis de Clemenceau fagueren fuòc sus lo pòple malurós daus vinhairons victimes de la prumiera mondialisacion.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;Lo 17 de març 2007, seràn nombrós, 20 000 e benleu mai, los que faran lo viatge a&lt;span style="mso-spacerun: yes"&gt;  &lt;/span&gt;Beziers per demandar lo drech d’aver la lenga occitana ensenhadaa l’escòla publica, de la veire tanben presenta dins los medias paiats per nòstre impòts, de la veire prendre plaça enfin au costat de la lenga francesa sus la plaça publica, au fronton de la mairarias.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;A quauques setmanas dau primier torn de las eleccions presidencialas, los candidats farián ben de se mefisar daus messages que seràn chantats o cantats dins quela manifestacion. Sembla que los occitans volguessen pus se taiser. E lors votz comptaràn tanben dins las urnas&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: right" align="right"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;Contact per anar a la manifestacion : 05 53 54 21 46 &lt;/span&gt;&lt;a href="mailto:novelum.ieo24@online.fr"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;novelum.ieo24@online.fr&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-6642113709058533736?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/6642113709058533736/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=6642113709058533736' title='4 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/6642113709058533736'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/6642113709058533736'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2007/03/manifestaccion.html' title='Manifest’accion'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-8834831328256523935</id><published>2007-03-01T17:49:00.000+01:00</published><updated>2007-03-01T17:50:47.946+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='belier 2007'/><title type='text'>La remesa daus pechats o pecats.</title><content type='html'>&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/o:p&gt; &lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;La sason de Carnaval es una bona eschaison o escasença de far lo punt sus l’annada passada. Sus çò qu’avem fach de brave e sus çò que vau melhor d’oblidar. Lo jorn de Dimarç Gras en particulier, es lo moment essenciau per reglar sos sòldes de tots comptes emb çò e los que nos fan esmalir tota l’annada. Problemas de familha, patrons que nos embestia, traquanards de totas menas que nos an puirit la vita e veiqui Carnaval, aqueu brave Petaçon que s’embarca tot dins las flamas daus lenher. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;Catarsia collectiua, quela ceremonia es essenciala a la coesion dau grope. Per un còp i a la possibilitat&lt;span style="mso-spacerun: yes"&gt;  &lt;/span&gt;de udlar son òdi, sa dolor, son mauvoler en tota libertat sens n’aver vergonha. Caramentrant drubís las pòrtas aus excès e a las folias que las reglas de la societats autorisan pas de far d’abituda. Es lo moment de se trufar daus poderós, daus orgulhós, daus fiers que se cresen mai fin que los autres màs qu’an tot parier qu’un cròs per chiar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;E, aquesta annada d’eleccions es particulierament propicía a daus jutjaments vius e politics. I a aqui manera de far passar lo messatge aus elegits que voldrián plan escotar per un còp la crida dau pòple. Çò que se ditz sovent dins quelas parodias de justicía onte vesen acusat Carnaval, qu’es una critica druberta e viva dau mauèsser de la societat, de la comuna, dau governament, dau pays en generau. La denonciacion serv tant a liberar&lt;span style="mso-spacerun: yes"&gt;  &lt;/span&gt;dau pès de la pression sociala que de menar a l’aer liure e en public daus problemas prigonds que puirrissen la vita daus ciutadens.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;Laidonc, se voletz me’n creire. Per un còp, brave monde, eissaiatz de nos far un pauc pertot daus braves jutjaments de Carnaval ente tot se dirà e se podrà dire. Fau restar de laissar quela ceremonia tradicionala aus enfants. Fau&lt;span style="mso-spacerun: yes"&gt;  &lt;/span&gt;que los adultes se la tornessen prendre en man per li rendre sa vocacion politica e ciutadena. Que viva Carnaval e que per un còp Petaçon siá pas condamnat per ren.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-8834831328256523935?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/8834831328256523935/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=8834831328256523935' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/8834831328256523935'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/8834831328256523935'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2007/03/la-remesa-daus-pechats-o-pecats.html' title='La remesa daus pechats o pecats.'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-6299990001883805045</id><published>2007-03-01T17:47:00.000+01:00</published><updated>2007-03-01T17:49:22.376+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='genier 2007'/><title type='text'>Vergonha</title><content type='html'>&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;?xml:namespace prefix = o ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:office" /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;« Monsieur, qu’est ce que vous pensez de notre accent ? C’est pas beau hein ?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt 36pt; TEXT-INDENT: -18pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore"&gt;-&lt;span style="FONT: 7pt 'Times New Roman'"&gt;         &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span dir="ltr"&gt;Mais non il est joli ton accent. Tu es mignonnette avec. Et puis c’est toi, c’est ce que tu es. Mais pourquoi tu me demandes cela.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt 36pt; TEXT-INDENT: -18pt; TEXT-ALIGN: justify; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore"&gt;-&lt;span style="FONT: 7pt 'Times New Roman'"&gt;         &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span dir="ltr"&gt;Et bien, c’est à cause des garçons qui se moquent de nous. Ils disent que ça fait paysan.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;251 ans après la terror e la chaça au « patois », 125 ans après l’interdiccion completa de tots los idiòmes de França a l’escòla la vergonha demòra totjorn presenta dins nòstres ranvers. Ai pas inventat queu dialògue, malurosament l’ai desjà viscut tres o quatre còps dins ma cariera de professor. Nòstra lenga es enquera e totjorn considerada coma una lenga de neci, de baboier, de banturla. Nòstre quite accent fai figura de colhonada. Una miss França emb l’accent dau miegjorn quèo fai pas seriós, podrà pas jamai presentar telefot o devenir actriça.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;Los occitans, lo monde dau sud, an vergonha de çò que son. Quò lor pega a la pel coma una malaudia z-ontosa, una lepra, una malandra internala, surta de damnacion que condamnariá nòstre paure pòbles a tener per daus segles e daus los segonds ròtles.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;Màs miladius ! Quora anem acceptar d’èsser çò que sem ? Nòstra cultura vau ben las daus autras d’Euròpa. Nòstra istòria dolorosa e violenta, istòria de los que son totjorn daus maichent costat dau baston, màs nòstra tot parier.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt; TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;« Laidonc, drolleta, la prochaine fois qu’un garçon se moque de ton accent, tu lui diras que c’est un couillon et continue de chanter en parlant c’est ce que tu es et ce qui te vas le mieux. »&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-6299990001883805045?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/6299990001883805045/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=6299990001883805045' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/6299990001883805045'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/6299990001883805045'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2007/03/vergonha.html' title='Vergonha'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-113759228941351170</id><published>2006-01-18T14:50:00.000+01:00</published><updated>2006-01-18T14:51:29.423+01:00</updated><title type='text'>l'astrucion</title><content type='html'>L’astrucion (prononcé : l’achtrucïou) – littéralement :la chance.&lt;br /&gt;‘Laidonc, chançós o garcier ? (Lèïdou, sanchou ou garcïé)-alors, chanceux ou malchanceux. Divendres lo 13-vendredi 13, c’est le moment ou jamais de se poser la question, non ? Et oui, « uei » est « un jorn de chança o un moment qui marca mau » (un zour dé shancho o  u moumein qui marco maw)-un jour de chance ou de malchance, selon que l’on y croit ou pas.&lt;br /&gt;Il y a des gens pour ne rien faire « lo divendres13 ». « Per ilhs » (pèr ill)-pour eux cette date « pòrta biseta » (porto bizèto)-porte malheur. C’est un coup à « se far embosinar » (a sé fa eimbouzina)-à collectionner les ennuis.&lt;br /&gt;« N’i a d’autres » (nï o d’awtré)- il y a d’autres qui semblent toujours « trobar la pola negra » (trouba la poulo nègro)-avoir de la chance. Ils rendent jaloux leur entourage car ils réussissent tout ce qu’ils entreprennent. On les voit parader, « urós coma una ‘jaça sus un modelàs de budeus » (urou coumo uno zacho sur u moudelas dé budew)-heureux comme une pie sur un tas de boyaux. « Per ilhs  lo divendres 13 », pour eux le vendredi 13 est un jour comme les autres, « auren la poleta coma de cotuma » (awrein la poulèto coumo dé coutumo)-ils auront de la chance comme d’habitude.&lt;br /&gt;Mais « chancier o malurós coma las peiras dau chamin » (sanshié ou malurou coumo la peïra dau samin)-heureux ou maleureux, je suis près à parier qu’aujourd’hui tout le monde va aller « jugar, gratussar, entalhar » (zuga, eintailla, coussa)-jouer, gratter, cocher. Que penser d’un pays où « lo darrier esper » (lou darrié eïpèr)-le dernier espoir de gagner de l’argent est de jouer. Un peuple qui s’en remet « a l’astrucion per se chanjar la vita/vida ! » (a l’astrucïou pèr sé sanza la vito/bido !)-à la chance pour changer sa vie !&lt;br /&gt;Enfin si par hasard, mot arabe qui désigne les dés et donc le sort, vous jouez aujourd’hui je vous souhaite d’avoir« los quatre pès blancs » (lou quatre pè blan)-les quatre pieds blancs.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-113759228941351170?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/113759228941351170/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=113759228941351170' title='3 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113759228941351170'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113759228941351170'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2006/01/lastrucion.html' title='l&apos;astrucion'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-113325807950825313</id><published>2005-11-29T10:54:00.000+01:00</published><updated>2005-11-29T10:54:39.510+01:00</updated><title type='text'>La tradicion de Senta Barba</title><content type='html'>La tradicion de Senta Barba (prononcé la tradichiou dé cheinto Barbo)-la tradition de Sainte Barbe.&lt;br /&gt;Dans le sud de la France, en pays de langue d’oc, Noël se prépare dès la Saint Barbe. La tradition veut que « quand lo blat ven ben, tot ven ben » (quan lou blo vein  bein, tou vein bein)-quand le blé vient bien, tout vient bien. Le 4 décembre « fau semenar lo blat de Nadau » (faw séména lou blo de Nadaw)-il faut semer le blé de Noël. Placez les graines sur du coton très humide dans une jolie petite assiette qui ira bien sur la table du réveillon. Mettez la à la lumière et à la chaleur afin que le blé puisse germer. Vous pouvez remplacer « lo blat per de las lentihas o daus peseus » (lou blo pèr déla leintilla ou dow pésew)-le blé par des lentilles ou des pois chiches.&lt;br /&gt;Trois semaines plus tard, « fau que lo blat de Nadau aguessa frotjat », il faut que le blé de Noël ait poussé. Plus haut il sera, meilleur sera l’année à venir. Et « un còp passat Nadau », une fois passé Noël, il faut enterrer ce blé germé ou le brûler dans la cheminée.&lt;br /&gt;Je ne suis pas un fanatique des traditions qui souvent sont synonymes d’immobilisme, mais celle de Saint Barbe « m’agrada » ( m’agrado)-me plaît beaucoup. J’y vois plusieurs intérêts. « D’en prumier », les enfants font là une expérimentation du cycle de la nature en prenant chaque jour soin du blé. « D’en segond », c’est une façon d’appréhender le rythme des saisons en marquant de façon « pagana »(pagano)- païenne- l’arrivée du solstice d’hiver et donc de la nouvelle année. « En fin », cette tradition favorise les liens intergénérationnels. Les adultes transmettent ainsi aux enfants une pratiques ancestrale qui les amène à s’intégrer dans un monde aux contours de moins en moins lisibles. « Lo blat de Nadau » c’est une pause que l’on s’accorde en famille pour parler ensemble d’autre chose que du quotidien.&lt;br /&gt;E puis cela vous fera une décoration originale pour votre table de Noël. « Anetz far daus jirlós ».&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-113325807950825313?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/113325807950825313/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=113325807950825313' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113325807950825313'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113325807950825313'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/11/la-tradicion-de-senta-barba.html' title='La tradicion de Senta Barba'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-113325803007938100</id><published>2005-11-29T10:53:00.001+01:00</published><updated>2005-11-29T10:53:50.080+01:00</updated><title type='text'>La chastinha</title><content type='html'>La chastinha/la castanha (prononcé la satigno/la castagno)- la châtaigne.&lt;br /&gt;Comme chantait Nougaro ici, même les mémés aiment la castagne. Et c’est vrai que peu de fruits ont lié leur destin avec L’Occitanie comme la « chastinha ».&lt;br /&gt;« Lo chastan o castan » – le châtaigner- était pour nos ancêtres du Périgord, los crocants,  l’ arbre à pain. « La chastinha » était consommée tout l’hiver, entière ou en farine. Sa conservation se faisait par séchage « sus de las cledas » (sur de la cléda)- sur des claies- ou parfois dans de l’eau. Le proverbe dit « que se las chastinhas e las rabas venián per mancar, la França seriá roinada » (qué si la satigna e la raba végnan pèr manca, la francha sério rouinado)- Si les châtaignes et les raves venaient à manquer, la France serait ruinée. Ainsi les révoltes « de crocants » eurent souvent lieu quand les châtaignes faisaient défaut.&lt;br /&gt;Normal dans ce cas que le lexic occitan soit si riche pour parler d’elles. Nous les mangeons en « borsadas » (boursada)-châtaignes à l’eau, en « chauvets o uròus» (sawvé ou urow)-châtaignes grillées, en « jaques » (zaqué)-séchées et réhydratées, « blanchidas » (blansida)-blanchies.&lt;br /&gt;Ieu que blanchidas que m’agradan lo mai. Et je vais vous donner la recette&lt;br /&gt;&gt;Enlever la première peau de 3 kg de châtaignes. Les mettre alors dans une « topina » (toupino)- une petite cocotte de fonte à ventre arrondi et à col resserré- et y verser de l'eau bouillante 2 ou 3 minutes. Les gratter à l’aide d’un « esvirolaire o desboirador » (eïviroulairé ou deïbowïradou)-un peleur de châtaignes-. Se servir d'un petit couteau pour enlever le reste de " tan "-peau de châtaigne.&lt;br /&gt;Tapisser le fond de la « topina » de feuilles de figuier. Ajouter des raves et de pommes de terre non épluchées. Finir de remplir avec « las blanchidas » ; mouiller un linge et le plier sous le couvercle, cuire à l'étouffée 1 heure à feu doux.&lt;br /&gt;E emb un bon cofin quo es una miraudia - et avec un confit c’est magnifique !&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-113325803007938100?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/113325803007938100/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=113325803007938100' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113325803007938100'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113325803007938100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/11/la-chastinha.html' title='La chastinha'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-113325800013456090</id><published>2005-11-29T10:53:00.000+01:00</published><updated>2005-11-29T10:53:20.136+01:00</updated><title type='text'>La darriera</title><content type='html'>« La darriera o l’autona » (prononcé lo darrièro o l’awtouno) - littéralement : l’automne.&lt;br /&gt;On dit en Périgord « Febre autonala, longa e mortala » (prononcé fèbré awtounalo, loungo é mourtalo)- fièvre d’automne longue et mortelle. Sympathique vision de cette saison qui chez nous « es pesuga e longa » (prononcé èï pézugo é loungo)- est lourde et longue.&lt;br /&gt;« Los nivols, la nible » (lous nivouls, la niblé)-les nuages, « coma la brima, lo fum, la niaula, la brimassada » (la brimo, lou fum, la niawlo, la brimassado)-comme la brume, forment en général le quotidien des périgourdins de novembre à janvier. Pour certains c’est une triste époque de l’année où la lumière se fait rare et où « la gaulha galucha e pega aus pes » (la gawillo galusso é pègo aw pè)-la boue colle aux pieds.&lt;br /&gt;Pour moi c’est tout le contraire. Nous avons la chance de posséder en Dordogne quatre véritables saisons et « la darriera » n’est pas la moins agréable. Elle illumine nos campagnes de mille feux peignant les bois en rouge, orange, marron et jaune. Grâce à elle nous retrouvons « lo canton » (lou cantou)-le coin de la cheminée- avec plaisir. Et plus les jours passent et plus nous nous sentons gagnés « per lo languir » (pèr lou langui)-par la mélancolie.&lt;br /&gt;J’ai pour habitude de dire que qui n’a pas passé un automne et un hiver en Périgord ne sait pas ce qu’est notre pays. Tous ceux qui achètent une résidence ici au cœur de l’été ne se doutent pas de la douce torpeur qui envahit le pays quelques mois plus tard. Et nombreux sont ceux qui revendent fuyant la dépression qui les guette. A ceux qui ne comprennent pas bien ce que je veux dire, imaginez « una nozareda per temps de niaula emb las graulas que graulonan un pauc pertot »-une noierai par temps de brumes avec les corbeaux qui croassent. Cela peut sembler inquiétant. Pour moi c’est juste fantastique.&lt;br /&gt;Finalement, passer « una darriera pluevinosa» en Périgord c’est découvrir si l’on aime ce pays dans toute sa dimension affective.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-113325800013456090?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/113325800013456090/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=113325800013456090' title='2 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113325800013456090'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113325800013456090'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/11/la-darriera.html' title='La darriera'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-113325796508236441</id><published>2005-11-29T10:52:00.000+01:00</published><updated>2005-11-29T10:52:45.083+01:00</updated><title type='text'>La granda guerra</title><content type='html'>« La granda guerra » (prononcé la grando guèrro) : la guerre de 14-18.&lt;br /&gt;« Tornarem per las vendenhas ! » (prononcé tournaneim pèr la veindégna) – littéralement, nous serons de retour pour les vendanges. C’est avec ce cri, ou devrais-je dire cette supplique que les paysans du Périgord partirent faire la guerre en 14 contre l’Allemagne. « Sabian pas los bogres ente que n’anavan botar los pès » (chabïam pa lou bougré einte qué anavan bouta lou pè)- ils ne savaient pas les pauvres où ils allaient mettre les pieds.&lt;br /&gt;« La granda guerra » fut la fin d’un monde et le début d’un autre. « Per nòstre compte » (pèr notré counté) –en ce qui nous concerne-, peuple de langue d’oc, les effets de cette horreur furent catastrophiques. Si l’ensemble de la France vit disparaître 3.5% de sa population, ce fut en domaine occitan  6% des habitants qui ne revint pas; tous des jeunes hommes ! « Paratz un còp d’uelh » (para un co d’uweï)-jetez un coup d’œil aux monuments aux morts pour comprendre ce que je veux dire. On y trouve souvent plus de noms qu’il n’y a de gens dans le village aujourd’hui.&lt;br /&gt;« Quela sagnada demografía »-cette saignée démographique marqua le vrai recul de la langue d’oc. Les morts ne parlent plus la langue de leurs parents. Et ceux qui rentrèrent avaient appris par force durant quatre années, avec les autres troupes de France, ce « francés » qu’ils avaient jusque là difficilement ânonné sous les coups de règle à l’école de la République. Quant «a las veusas » (a la vewza) – aux veuves, elles durent souvent quitter le pays, précipitant l’exode rurale et coupant de même le lien linguistique qui les unissait à leur pays.&lt;br /&gt;« La granda guerra » a plus fait pour la francisation des peuples de France que l’école ou que la loi. Bretons, basques, occitans, corses, « avián boirar lor  sang (avîan bowïra lour sang)-avaient mélangé leur sang dans les mêmes tranchées. Il avaient payé l’impôt le plus fort qui fût possible de payer. Màs perqué ?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-113325796508236441?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/113325796508236441/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=113325796508236441' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113325796508236441'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113325796508236441'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/11/la-granda-guerra.html' title='La granda guerra'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-113325790880929875</id><published>2005-11-29T10:50:00.000+01:00</published><updated>2005-11-29T10:51:48.810+01:00</updated><title type='text'>la gripa</title><content type='html'>« La gripa » (prononcé la gripo) : la grippe.&lt;br /&gt;« Quand una pola es malauda, totas las van becar » (prononcé quan uno poulo èï malawdo, touta la van béca)-littéralement : lorsqu’une poule est malade, toutes les autres vont la becquer. En d’autres termes, pas de cadeaux pour les faibles et c’est toujours sur eux que s’acharne le monde. Un bémol cependant cette fois ci à ce vieux dicton occitan. « Se la pola es malauda  a causa de la gripa aviari », je conseille vivement aux autres poules de ne pas aller la becquer.&lt;br /&gt;Soyons sérieux, ne croyez-vous pas que  « lo monde son venguts falords o pusleu completament birlauds, marteu, fadurlaud, trasfolit, tindareu » (prononcé lou mound soun veingu falour ou pulew coumplétamein birlaw, martew, fadurlaw, trafouli, tindarew)-le monde est devenu fou ou plutôt complètement insensé- ? « Ieu qu’ai una bona pira » (you qu’aï uno bouno piro »-moi, qui suis un bon mangeur- je n’imagine pas arrêter de manger « dau fetge gras de rite» (dau fètzé gra dé rité)- du foie gras de canard fermier ou du « salmis de palomas »-du salmis de palombes. « E que van devenir lo confit, la polarda, lo cassolet, l’aucha truffada »-que vont devenir le confit, la poularde, le cassoulet, l’oie truffée- « anem pas crebar de fam tot pariers »-on ne va pas mourir de faim quand même!&lt;br /&gt;C’est vrai que 60 personnes, pour 6 milliards d’habitants, sont mortes de la grippe aviaire. Mais en comparaison nos cuisines semblent plus dangereuses que nos pauvres poulets puisque 12 000 français y perdent la vie chaque année, et sans cuisiner de volatiles.&lt;br /&gt;« Siá que siá » (prononcé sïo qué sïo)-quoi qu’il en soit-, « fau far fisança » (faw fa fizanço)-il faut faire confiance à nos producteurs périgourdins et ne pas réitérer « per un lucret de ren » (pèr u lucré de rè)- pour presque rien, les erreurs commises lors de la crise de la vache folle qui ont mis « de genolhons » (dé genouillou)- à genoux l’ensemble de la filière bovine.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-113325790880929875?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/113325790880929875/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=113325790880929875' title='4 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113325790880929875'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113325790880929875'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/11/la-gripa.html' title='la gripa'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-113325757147713099</id><published>2005-11-29T10:44:00.000+01:00</published><updated>2005-11-29T10:46:11.486+01:00</updated><title type='text'>Paraula a Peio Serbielle</title><content type='html'>En questa fin d’annada ai enveja de laissar la paraula aPeio Serbielle, chantaire basque emprisonat en preventiua dempuei mai d’un an sens jutjament acusat (ma non condamnat) per aver donat l’alberja a daus militants d’ETA.&lt;br /&gt;Me sei amusat emb un amic a revirar en occitan sas paraulas donadas dins un intervusda de la revusda « Pays Basque Magazine ». Ai mesma butit lo juec juscà chanjar lo mot basque per lo mot occitan. A vos de legir, en vos soetar a totas e tots un bon e urós Nadau.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[ Un jorn, que landravava per chamins traversiers radiofònics, un fuelhotonista daus temps modernes, m’apostrofet entau : « Peiò, perque chantatz en occitan ? »&lt;br /&gt;Convocacion aus Dius e a l’imaginari ; subran venguet la metafòra a mon secors :&lt;br /&gt; « Mon char mossur d’en prumier, barratz los uelhs ! Aura imaginatz un orquestra sinfonic !Vesetz ! Aqui i a un pianò, vriulons, altòs, violoncelas,… ; i a maitot timbalas, cimbalas. Dijatz-me, vesetz los vriulons ?&lt;br /&gt;-Òc, plan segur ! m’asseguret lo tipe.&lt;br /&gt;-E ben los vriulons son la lenga occitana ! Imaginatz nonmàs un briu, un orquestra sinfonic sens vriulons . »&lt;br /&gt;Mon interlocutor demoret mut. Chapitet emb ‘queste destorn pro poetic, a me debarrassar de quilhs eternaus tòpics que nos volen far totjorn justificar, auprep d’un public non assabentat, l’utilitat d’una lenga que per essença, tot lo monde zo sap, a pas de justificacion a donar de se-mesma. Exisitis, punt finau. De fach, a lo drech de vita, lo drech de chant e de territòri, donc de communicacion.&lt;br /&gt;De mai luenh que me sonvene, ai totjorn considerat la parabòla de la tor de Babel coma una chança immensa per l’umanitat. Efectivament, coma auriá pogut, ieu, èsser unic per excelença, fasent còrs coma quilhs pòples tots unics coma ieu, copular verbalament dins questa lenga de sanats, sens arma, e donc sens vita, qu’apelan Esperantò ?&lt;br /&gt;Laidonc, diriá coma Micheu Torga que « l’universau es lo locau manca los murs ».&lt;br /&gt;S’agis pas aicí d’impausar de las valors, mas de sietar umilament a la taula de l’umanitat, emb l’odor de sa terra en bandoliera e de balhar de veire, de comprener e benleu d’aimar.&lt;br /&gt;…E de meditar quela convidacion donada per nòstre amic Antoniò Machadò : « Si tu voes èsser universau, conta me ton pòple ! » ]&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-113325757147713099?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/113325757147713099/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=113325757147713099' title='5 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113325757147713099'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113325757147713099'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/11/paraula-peio-serbielle.html' title='Paraula a Peio Serbielle'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-113033579460954951</id><published>2005-10-26T16:09:00.000+02:00</published><updated>2005-10-26T16:09:54.610+02:00</updated><title type='text'>Desobaissença civica</title><content type='html'>E se los paisans de chas nos devenian los reis dau petròli ? Quò seriá plan, non ? Ne’n vese desjà que se disen que es degut me prendre un còp de solelh duren l’estiu o bentot qu’ai degut usar e abusar dau brageirac.Vos rassegure, ren de tot quò qui ! Simplament, me sei demandat l’autre jorn, en visar un reportatge, perque l’Estat interdich aus agricultors de botar dins lors veituras la gazolina que se podrián fabricar a basa de massa vegetala ? Benleu una question de taxa màs pas nonmàs ! Tot pariers, lo petròli ven de mai en mai char a la pompa. A passat la chifra maudicha de 1,5 euros lo litre. En mai d’aquò pud que te pud. Pollua tant que pòt sus tota la planeta. Son los bretons que ne’n parlen lo mielh ! E es l’encausa de violencia tanben. Los etasunians an fach la guerra a l’Irac per èsser segur d’en aver un pauc mai. E parle mesma pas de tots los problemas de cancer, d’ozone, e patin cofin , dont es causa l’aur negre.&lt;br /&gt;Per contre, aura, ne’n sem segur, qu’es possible de rotlar au diester o al òlia vegetala en plaça dau gazoil. E miracle pus mestier de ‘nar de l’autre costat de la terra cerchar quela matiera prumiera puei que frotja dins nostres ranvers. Fau saupre qu’un ectare de virasolelh pòt donar 800 litres d’òlia presta a consumar ! Enfin l’independencia enrergetica per l’Occitania ! Entau Renat Lacomba podriá devenir Emir dau Peirigòrd en luec d’èsser lo rei de la chauma. ‘Chabada la mòrt anonciada de l’agricultura francesa ! Acabada la Crisi vos dise ! E bonjorn lo bon aer de nostras campanhas e lo risolet de nòstres paisans.&lt;br /&gt;Màs ‘laidonc perque quò se fai pas miladius ? Perqué aparelhem pas tots los bastiments ad una energia renuvelable, solari o geotermica ? Perqué pas mai d’eolianas ? E subretot, perqué pas de petròli vert dins nostras veituras ? Los politics son tròp birlaus per i pensar ? Quò es pas possible. Que fai la FNSEA ? Lo CDJA ? La Confederacion Paisana ? Los enjuecs son tròp fòrts ? Anetz pas me faire creire que nòstra santat, nòstra economia e nòtre país son pas mai importants que los beneficis de TOTAL o d’EXXON ? Coma ? TOTAL es mai fòrt que la volontat dau Pòble Sobeiran ? Son pas mai los representants dau Poble que fan la Lei a l’Amassada Nacionala ?&lt;br /&gt;E ben ieu dise desobaeissença civica ! Nos fau rotlar a la gazolina verta e occitana, e tant pieg se l’Estat es enquera en retard d’una guerra.&lt;br /&gt;Renat Lacomba rei dau petròli vos dise !&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-113033579460954951?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/113033579460954951/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=113033579460954951' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113033579460954951'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113033579460954951'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/10/desobaissena-civica.html' title='Desobaissença civica'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-113033573695371564</id><published>2005-10-16T16:07:00.000+02:00</published><updated>2005-10-26T16:08:56.960+02:00</updated><title type='text'>Una signalisacion bilinga, per qué far ?</title><content type='html'>Sovent, quora me tròbe de parlar de l’interest de desvelopar la signalisacion bilinga franco-occitana, i a totjorn quauqu’un per se trobar de contre :&lt;br /&gt;o       E quò servirà de ren !&lt;br /&gt;o       E quò vai enquera costar de l’argent !&lt;br /&gt;o       E aqui qu’es la França !&lt;br /&gt;o       E patin e cofin !&lt;br /&gt;Que voletz, qu’es entau. I a de las gens coma lasqualas fau totjorn justificar çò que pòt se comprendre aisidament emb nonmàs un pauc de volontat e de logica.&lt;br /&gt;‘Laidonc, vau eissaiar de vos balhar quauques arguments per puesser respondre correctament aus pissa-vinagres que vendràn vos testar la testa ad aqueste perpaus.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;D’en prumier, perqué faudriá pas desvelopar en Peirigòrd quela signalisacion bilenga qu’existis desjà en Bretanha, en Còrsa o d’enquera au País Basc ? Sem pas mens perigordins que los bretons son bretons, e quò nos fai pas mens francés per tant. Nòstra terra a una de las mai vielhas realitats administratiuas de França. Lo Peirigòrd aviá desjà son decopatge de uei ad un temps que la França era enquera màs un pitit bocin de territòri a l’entorn de Paris. Avem donc lo drech de far apareisser nòstra realitat autant coma las autras regions de França. E dins un monde que se perd de mai en mai sos reperatges, avem aqui una eschaison d’apareisser en tant que realitat culturala dins l’Euròpa pluriculturala de uei.&lt;br /&gt;D’en segond, la bi-signalisacion es una marca d’identificacion territoriala. Lo torista que d’intra dins un Peirigòrd ente los panneus son en francés e en occitan se tròba menat dins un exotisma de l’interior. En mesma temps qu’es en vacanças en França, a quauque part la sensacion estranha de se permenar a l’estrangier. Renforçar l’identitat per la diferenciacion visibla de nòstre país se mostrarà leu leu un bona estrategia dins lo desvelopament toristic dau despartament.&lt;br /&gt;Enfin, la lenga e la cultra d’òc forman un ensemble que se pòt pas desparelhar de l’identitat dau Peirigòrd. Nòstre país sens l’occitan auriá perdut dempuei longtemps son arma. Ad un moment ente nòstra lenga milenària es en dangier de mòrt, li rendre una novela vita sus los paneus li donarà una bela volada que menarà mai de monde a comprendre l’interest de far viure queu tresòr. Qui ausarà refusar de drubir daus cors d’occitan dins las escòlas de Dordonha se la lenga a una vertadiera reconeissença sociala ?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vos lo dise simplament pòt pas i aver d’oposicion racionala au fach de passar a la bi-signalisacion frances-occitan en Peirigòrd. O ‘laidonc que serián qui de las rasons portadas per lo mespres e l’òdi de nòstra vielha lenga d’òc.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-113033573695371564?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/113033573695371564/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=113033573695371564' title='2 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113033573695371564'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/113033573695371564'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/10/una-signalisacion-bilinga-per-qu-far.html' title='Una signalisacion bilinga, per qué far ?'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-112230816533053308</id><published>2005-07-25T18:14:00.000+02:00</published><updated>2005-07-25T18:16:05.336+02:00</updated><title type='text'>Un brave solelh lusis sus la França</title><content type='html'>Sabe pas si avetz remarcat màs a chasque còp qu'un parc d'atraccions, qu'un chasteu, o qu'una region vòu far de la reclama per se a la radiò indica totjorn a quant d'oras se tròba son luec de Paris. Me rapele enquera quela publicitat sus los chasteus de la Leira que se disián a nonmàs doas oras de distança. Màs doas oras de que ?! Me fauguèt a l'espòca un pauc de temps per comprendre que quela reclama s'adressava pas au monde de Starsborg e pas mai de marselha, màs nonmàs aus francilians. Los chasteus de la Leira eran situats a doas oras (evidentament de Paris) e quo es tot çò que comptava.&lt;br /&gt;E òc, que voletz, qu'es entau dins nòstre brave país, ne'n i a que son un pauc mai considerats que non pas d'autres, o bentot representan mai un cuer de cibla coma se ditz dins la comunicacion. D'un autre biais, fau pas s'estonar que de la reclama fachas per daus parisencs per losquaus lo monde se resta aus barris d'Orleans puessen integrar totas las diversitats de nòstre país.&lt;br /&gt;De la mesma maniera, sei totjorn estonat que contunhen de parlar, a chasca debuta de vacanças, a la television coma a la radiò, daus tampons dins lo sens daus desparts. A veire de pus prèp la mapa, queus problemas son subretot concentrats a l'entorn de Paris. Ieu, tròbe pas sovent de monde sus la rota per m’empeschar de quitar mon ranvers.&lt;br /&gt;En França, ai sovent la desagradiua sensasiua d'ésser considerat coma un citiudian de segonda zòna., un estrangier de l’endedins que n’auriá paguna plaça dins la preocupacions nacionalas. Quo es un pauc coma se l'ensemble daus medias s'adressava nonmàs ad una minoritat que demòra a la Granda Vila, e dont la sola occupacion es de se’n anar a l'esqui e a la mar segond la sason, pendent que durent queu temps lo resta de la populacion, ilhs de la « Provincia » coma zo disen, los regardan passar en una lonja transumança rituala.&lt;br /&gt;Ieu, demòre pas en « Provincia ». Demòre en Peirigòrd, una region mai vielha que la França. E quora chas ieu la terra a set, quora la mendra lucheta pòt li botar lo fuòc, m'agrada pas gaire de veire a la meteò que i aurà enquera per la jornada « un brave solelh e qu'urosament las vacanças son pas en dangier ».&lt;br /&gt;A quand una autra faiçon de veire la França, non pas de naut en bas coma una mapa dau malhum sncf màs pus leu d’una maniera mai egalitara e transversala ? Benleu, qu'ad aqueste moment la rompadura d'entre la vila e la campanha dont saben, sembla, jamai la rason desapareissarà enfin.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-112230816533053308?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/112230816533053308/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=112230816533053308' title='2 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112230816533053308'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112230816533053308'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/07/un-brave-solelh-lusis-sus-la-frana.html' title='Un brave solelh lusis sus la França'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-112106723713521923</id><published>2005-07-11T09:30:00.000+02:00</published><updated>2005-07-11T09:33:57.140+02:00</updated><title type='text'>Concors de l’Orrorvision</title><content type='html'>Me fau confessar qu’ai la meschanta abituda, la seradas de lassiera, de me permenar d’una chadena a l’autra, subretot quand los programas son gaire risents. Quo es un pauc coma se me fasiá ieu-mesma un pauc de plaça dins ma testa per la preparar a la reclama que tarda pas jamai de segre.&lt;br /&gt;‘Laidonc l’autre dissabde, era en plena seança de zapping quora tombí sus lo Concors de L’Euròvision. Per vos dire tota la vertat, sei pas vertadierament un aficionadò de queste tipe d’espectacle ente sovent palhetas, tuòulejadas e cridadis remplaçen lo talent. Màs me fau confessar tanben qu’ai totjorn ‘gut un plaser preque masòchista a me gorniflar de kitch per puesser ne’n far mielh la critica. Es una maniera per ieu de mielh coneisser los meus contemporaneus e de pas parlar sens saupre.&lt;br /&gt;Enfin, pauc a pauc e sens me’n rendre compta, me sei trapat d’espiar quela granda serada de « cultura européenca ». Màs maugrà l’ipnòtisma dont era la victima, quala fuguèt pas ma suspresa en auvir tots quilhs jovenòts representan 24 país de nòstre vielh continent : la majoritat d’entre ilhs chantavan non pas dins lor lenga mairala màs pusleu dins la lenga de la Maguia Tatcher. E òc, los país de l’est, las nacions nordicas, coma daus país dau bassin miegterranenc avián chausit de s’espeunar de lor identitat per chantar en inglés !&lt;br /&gt;Ma suspresa fuguet d’autan mai fòrta que per nombre de quilhs país, la lenga era estada longtemps un factor important de resistença a l’opression e a l’assimilacion forçada dont fuguet victima lor pòple. Entau la lenga greca se quilhet faça a la turquisacion coma los parlars de l’est faguerén barradura a la russificacion duren la guerra freda e lo stalinisma. Màs mesma la representanta russa udlet dins la lenga dau « Grand Satan », quo es per vos dire ! Tolstòï desvelha te son devenguts falords !&lt;br /&gt;Me dobte ben que se passa de las chausas mai grevas dins lo monde, màs pausem nos tot pariers la question : que deven una Euròpa ente tot lo monde s’en vai parlar, escriure, crear, pensar dins la mesma lenga ? Per ieu chasca pòple ten una capacitat a imaginar lo monde, e sa lenga ne’n es la marca la pus viua. Aprendre la lenga dau vesin per comunicar es eschanjar coma eu me sembla una causa primordiala ! Màs quand totas las nacions s’exprimen dins una sola lenga dins un concors que fuguet creat per portar la diversitat daus pòples d’Euròpa me sembla que la richessa culturala de nòstre continent es en dangier.&lt;br /&gt;Per luchar contre queu apaubrissament, una de la solucions es de contunhar de parlar las lengas istòricas de nòstre territòri, chas n’autres la lenga d’òc. En parlar l’occitan quo es lo francés tanben que defendem, coma lo lituanien o lo grec. E en cerchar dins nòstras raiçs las mai prigondas avem la possiblitat de trobar d’ideas que devenen en tornar a la lum de uei de las perpausicions novatriças e semen de futur.&lt;br /&gt;La diversitat culturala es fòrça de creativitat e de movament ; l’uniformisacion se contenta de roinar l’avenidor sens permetre au genis daus pòples de s’exprimir. A pas comprendre quò qui rsquem pro de chabar la corsa dins los plais tuòu per dessus testa.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-112106723713521923?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/112106723713521923/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=112106723713521923' title='2 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112106723713521923'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112106723713521923'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/07/concors-de-lorrorvision.html' title='Concors de l’Orrorvision'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-112106611835386342</id><published>2005-06-11T09:13:00.000+02:00</published><updated>2005-07-11T09:36:10.750+02:00</updated><title type='text'>Un estiu que bolega !</title><content type='html'>Quoras ai començat de m’interressar a la cultura viua e musicala occitana, i a presque quinze ans desjà, la gens semblavan pensar que n’i aviá pas mai d’avenidor per une creacion contemporana de lenga d’òc.&lt;br /&gt;Tot pariers, quinze ans pus tard, nòstra cultura s’es jamai tan ben sentida. De Bordeu a Niça, de Clarmont a Pau, la lenga bolega, inventa, es en movament. Dins las annadas 70, Joan Pau Verdier aviá mostrat la via, eu lo primier aviá tirat la dralha. Aviá, lo primier, druebert la pòrta d’una granda maijon de produccion nacionala, Philips, en far surtir dins lo mesma temps nòstra cultura dau ghetto regionalista ! Los jovens, de las annadas 2000, an, a son exemple, ublidat  los complexes daus vielhs. Chanten en « patois » e merda aus pissa-vinagre. E nos trobem aura davant una vertadiera explosion culturala, giganta e prolifica. De nòstre folclòre los joens se tornen inventar la tradicion. Marselha, Tolosa, Rodez, son vengudas daus talhers de creacion occitana, coma si se’n fuguessa de talhers de tissiers. Mossur Raggamuffin se’n vai se « Pacsar » coma la Dauna Scottish, e lo Preciós chant liturgic se tròba acoquinat coma la Fringuenta tchatcha marselhesa. La micromecanica es devenguda lo mestier d’art daus artistas occitans de uei coma farjar daus vers fuguet lo trabalh professionau daus trobadors de l’edat-mejan.&lt;br /&gt;Per mielh vos rendre compte de queste « underground » occitan, vos convide a anar vos permenar duren l’estiu en Perigòrd e enmai dins tot lo grand sud-oest a la descruberta d’un noveu monde. A la debuta de julhet, en mai de la felibrejada de Mussidan, se debanarà a Brantòsme, lo 1° e lo 2,  la « Troubateuf ». Aqui la diversitat cultutrala occitana vai se metre en sèna sus la riba de la Drona. Luc Aussibal, Mauresca Fraca Dub, Familha Artus, los Sous-Fifres de Sent Peire, Madrigal, e ben d’autres son programats per quela festa daus trobadors dau segle XXI. Un pauc pus tard dins lo mes i aurà la Tradigordina a a Lalinda. E de segur vos faudrà pas ublidar los12/13/14 d’aòst las « Transoccitanas » de Bordelha emb entre autre lo ska-punk nervós daus Goulamas’k.&lt;br /&gt;Si n’avetz pas pro, podretz surtir dau despartament. Tresesma setmana de julhet la granda veirina de la creacion occitana prendrà plaça coma chasca annada a Rodez : 5 jornadas e serenadas d’espectacles agratis onte seràn presentats nonmàs d’artistas occitans. Una setmana de musica, teàtre, conte e conferenças a l’entorn de la cultura viua de l’occitania d’auei ! E puei  de segur vos faudrà tanben passar a la « Festa d’òc » de Besiers e a la « Hestejada d’Uzeste » dins lo sud Gironda. E enquera pòde pas vos parlar de tots.&lt;br /&gt;‘Laidonc, qui a ditz que n’i a pas d’avenidor per la cultura d’òc. Nonmàs un neci zo podriá enquera pensar. Tot au contrari, jamai n’a tant bolegat nòstra lenga dempuei 250 ans de miseria jacobina. E vos promete que lo melhor es enquera per venir...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-112106611835386342?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/112106611835386342/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=112106611835386342' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112106611835386342'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112106611835386342'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/06/un-estiu-que-bolega.html' title='Un estiu que bolega !'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-112106747697175658</id><published>2005-05-11T09:36:00.000+02:00</published><updated>2005-07-11T09:38:30.670+02:00</updated><title type='text'>2,5 milhons d’euròs ! Nonmàs ?</title><content type='html'>2,5 milhons d’euròs, quò es çò que vai costar au ministeri de la cultura la restauracion de las colonas de Burèna. Rapelatz-vos, quelas colanas que fagueren tan platussar i’ a vint ans jà, a lor creacion, a Paris, vos en sovenetz, òc ? E ben fau desjà las petaçar. E quò es pas donat l’afar, màs fau çò que fau e ren es tròp breu per nòstra granda capitala, miladius.&lt;br /&gt;A ! Auvisse desjà los mausengiers que vesen dins ma critica l’ataca d’un passeista reaccionari e embarrat dins un populisma daus mai estrechs. Que nani ! Sei plan content que la cultura aguessa una plaça importanta dins nòstra vita de chasda jorn. La creacion es una de la marcas las mai fòrtas de nòstra umanitat. Sens ela siriám de las babòias, daus necis, daus baboiers sens arma pariers a de las bestias dont la sola ambicion seriá de se nuirir, de se lojar e de se reproduir. De segur tot Estat responsable se deu d’investir dins la cultura.&lt;br /&gt;Màs perqué fau totjorn que la prioritat siá facha a la cultura parisenca o d’enquera mai luenh. Dise pas que ne’n fauguessa pas, màs per lo moment la chausida se fai totjorn d’un biais centralista e mespresenta per las culturas autochtònas de França. Lo festenau de Sarlat, lo mai vielh e de segur lo mai lusent per sa qualitat, laissa paguna plaça a la creacion occitana. Las exposicions dins las galarias subvencionadas presenten subretot d’artistas estampiats internacionaus e quand s’agis d’artistas a l’identitat marcada son fòrça forçàda de creators venguts d’autra mar.&lt;br /&gt;Descrubrir l’autre es una chausa importanta, se fretar a la diferença es una idea prigonda e formatriça, màs n’autres dins tot quò qui, de que sem ? Ont’es nòstra plaça ? N’avem pas aqui, dins nòstra cultura, una maniera de pensar lo monde ? Avem pus dins nòstra identitat milenari la fòrça e l’invencion de perpausar au monde un faiçon d’imaginar l’avenidor ? Lo país qu’a vusd naisser los trobadors seriá devengut una font sechada ?&lt;br /&gt;Tot pariers « l’escòla de Rodez », sos artistas plasticians e sos subremerchats de l’arts existissen plan. Uzesta e son genièc Lubat es una plaça mondiala de la creacion contemporenenca. Tolosa e Marselha graça aus Fabulous o a Massilia son de laboratòris dau folclòra de doman. La cultura occitana es pas una cultura regionala, pas mai que la cultura francesa a l’echala de la planeta, es una cultura dau monde.&lt;br /&gt;Laidonc perqué tan d’ostracisma ? Fau creire que lo mitan culturau frances a pas enquera fach sa revolucion contrarament aus espanhòus o aus autres vesins europeéncs. E si quò es vrai que 2,5 milhons d’euròs fan mestier per petaçar la las colonas de Burèna, me sembla que farián pas mau mestier a la cultura occitana tanpauc.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-112106747697175658?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/112106747697175658/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=112106747697175658' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112106747697175658'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112106747697175658'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/05/25-milhons-deurs-nonms.html' title='2,5 milhons d’euròs ! Nonmàs ?'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-112106757741036627</id><published>2005-04-11T09:38:00.000+02:00</published><updated>2005-07-11T09:39:37.413+02:00</updated><title type='text'>los noveus talibans.</title><content type='html'>&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;Un jorn de triste memòria, en Afganistan, los Talibans aguèren la meischenta ideia de destruir de las estatuas millenarias. Sembla que quò anava pas tròp emb la concepcion que se fasián de lor religion. Totas las chadenas de televisions nacionalas, totas las radiòs, tots los jornaus ne’n faguèren lors titols. De segur qu’avián rason de se mostrar maucorats. I aviá aqui un acte&lt;span style="mso-spacerun: yes"&gt;  &lt;/span&gt;vertadierament òrre contre l’umanitat dins son ensemble, une ataca vergonhosa contre l’ideia mesma de cultura e de diversitat culturala. E la quite UNESCO s’esmalissèt contre quilhs falords sens arma. !!!&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;I a pas gaire, a la debuta de l’ivern darrier, un chaçaire ; benleu un pauc espoterlat tanben, trobèt finaud de ‘nar se permenar a l’entorn dau territòri de la darriera orsa daus Pireneus. Malurosament çò que deviá arribar arribèt . E lo chaçaire, per se sauvar la peu, deguèt tuar quela pauvra bestia qu’era l’ultima represententa de sa raça. Los mediàs se faguèren jutge, procuror e borreu per condamnar quela babòia per lo crimi òrre que veniá de far contre l’ideia mesma de natura e de sauvegarda de l’ecologia. Lo quite President de la Republica francesa declarèt l’encausa de l’Ors daus Pireneus coma « Encausa Nacionala »,! Un pauc tard benleu, màs zo dissèt tot pariers, e que faliá far quauquarren, miladius ! &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;Uei, en França, la lenga d’òc, coma lo breton o lo catalan o lo basque, son trapadas de morir. Pauc a pauc los locutors naturaus dispareissen, e la transmission se fai pus a las generacions seguentas. La propchena lei Fillon sus l’escòla e son famós « Tronc comun » ne laissa pas gaire de plaça per la cultura istòrica de nòstre ranvers : pas mai d’evaluacion au brevet daus collegis, pas d’aumentacion dau coefficient de l’opcion au bachelierat au moment ente latin e allemand se vesen passar dau coefficient 2 a 3, pas mai d’ensenhament en bilenga o en mairala ente sola la lenga estrangiera serà considerada. Dins 25, 30, benleu 50&lt;span style="mso-spacerun: yes"&gt;  &lt;/span&gt;ans nòstra lenga, la lenga de  &lt;i&gt;Jacquou &lt;/i&gt; aurà per càs disparegut ! Màs ente son las cameràs per zo filmar, ente son las radiòs nacionalas per zo dire e los medias nacionaus per ne’n parlar au monde ? Ente qu’es l’UNESCO per cridar a l’escandau e a l’assassinat barbare ? Ente qu’es lo President de la Republica francesa per declarar la sauvegarda de las lengas istòricas de França coma « Encausa Nacionala ». Lors fau a tots ses preissar, avem pus gaire de temps per reagir. E fasem pas a nòstra lenga çò que se faguèt a l’orsa daus Pireneus.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman;"&gt;Una bona orason vaudrà jamai una meischenta vita, maugrat tot çò que pòt se’n dire…&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-112106757741036627?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/112106757741036627/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=112106757741036627' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112106757741036627'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112106757741036627'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/04/los-noveus-talibans.html' title='los noveus talibans.'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-112106764249346805</id><published>2005-03-11T09:39:00.000+01:00</published><updated>2005-07-11T09:40:42.493+02:00</updated><title type='text'>Fau ‘chabar de barrar tots los cors d’occitan de Peirigùs !</title><content type='html'>Perque trentalhar ? Perque contunhar de far chara de voler mantener daus cors d’occitan a Peirigùs ? Zo vos demanda !&lt;br /&gt;Aura, i a pus nonmàs 3 oras d’occitan, tots niveus boirats, per l’ensemble daus liceus de la vila de Peirigùs ! E per rendre la matiera mai agradiua e plasenta, doas oras sus las tres son plaçadas lo dimecres aprèp-miegjorn. En veire quò qui tota persona normalament constituida se pòt dire que, manca benleu quauques joens militants occitanistes, pagun escolan voldrà anar far cors per apprendre la lenga istòrica de nòstre Peirigòrd. Quò sembla vertadierament ad una mòrt programada, anonciada e ipòcrita de l’occitan au liceu. Un pauc de coratge queraque !&lt;br /&gt;Fau talhar dins lo viu, còp sec d’abòra. Se volen pus d’ensenhament d’occitan dins los liceus publics de Peirigùs fau i anar e tot barra definitivament. Laissar tres oras entau, coma un alibí, es anti-pedagogic e mespresant per queste ensenhament. Vau melhor ne’n demorar qui e virar la pagina de quela aventura començada en 1951 emb la lei Deixon e confortada per Gilles Savary, puei Xavier Darcos e Jack Lang.&lt;br /&gt;Sembla tot pariers que las chausas podrián benleu enquera virar autrament. En efech, l’annada 2004 a provat que emb un pauc d’informacion e de volontat la demanda d’ensenhament d’occitan exista chas los liceans peirigordins. E qu’en mai, la collectivitats territorialas son sensiblas a queu problema en sostener coma poden quela matiera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per ‘chabar, coma non pas rire (jaune) quand vesen qu’au moment ente se programa la disparicion de l’occitan dins los liceus de Peirigùs, lo Rectorat emb la Region vai mandar a tots los eslhèves de claças de  tresesme d’Aquitania un desplejant per far la promocion de l’ensenhament de l’occitan (coma dau basc) au liceu ! Vos dise, fau ne’n chabar emb l’ipòcrisia !&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lexic : trantalhar (hésiter), far chara (faire mine).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-112106764249346805?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/112106764249346805/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=112106764249346805' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112106764249346805'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112106764249346805'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/03/fau-chabar-de-barrar-tots-los-cors.html' title='Fau ‘chabar de barrar tots los cors d’occitan de Peirigùs !'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-112106769419241731</id><published>2005-02-11T09:40:00.000+01:00</published><updated>2005-07-11T09:41:34.193+02:00</updated><title type='text'>La cultura quò serv de ren !</title><content type='html'>La cultura quò còsta mai que quò rapòrta ! L’occitan quo es ‘chabat, acabat, finit ! Tot quò qui serv de ren , quo es dau mens çò que pòt s’auvir daus uns còps d’aqui d’alai.&lt;br /&gt;Màs en quela periòda de Carnaval, laissatz me vos contar una istòria arribada pas luenh d’aquò, dins la brava citat de Bazàs, en sud Gironda. Dins queu brave canton, i aviá una raça de vacha, la bazadesa, qui maugrat sa charn plan savorosa en charbonada era en fàsa de disparicion. Ne’n demorava màs una vintenada enquera viuas. Màs qu’era se’n comptar sus una punhada de passionats per lor lenga, per lor cultura e lor país. Un jorn se son recordats qu’a la sason de Carnaval, i aviá agut de tots temps a Bazas, coma un pauc pertot dins lo sud de França, la ceremonia dau « Buòu Gras ». Qu’an tornat surtir las vachas dins la charrera, lors banas totas fluridas, e la musica per acompanhament..&lt;br /&gt;Uei la raça Bazadesa es sauvada e sa charn es resputada dins tot lo país. Laidonc, a partir d’una pratica tradicionala originala reinventada, daus paisans an pogut graça a la coneissança de lor cultura tornar lançar una economia agricòla en via e disparicion.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;E se una de las solucions era aqui : Petaçon contre « Mister Mc Do », David contre Gòliat. La cultura nòstra en plaça de l’aculturacion anonciada e vòuguda per los grands TRUSTS internacionaus. La creacion locala en faça de la desertificacion mondiala.&lt;br /&gt;Coma una maijon, l’avenidor se pòt pas bastir sus ren ? Las nòstras raiçs son nonmàs los utils qui doman, emb l’ajuda d’autras fonts d’inspiracions, deven nos permetre d’inventar un futur per nos enfants. E nòstra lenga, nascuda e prestida dins queu país, deu èsser lo mèstre d’òbra qui inventa e pensa lo monde tau coma lo volen imaginar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fin finala, sei pas segur que la cultura còste mai char e que rapòrte tan pauc. E per çò qu’es de la lenga d’òc, fau benleu un pauc drubir los uelhs e se render compte qu’es un daus gatges indispensables per bastir un futur a nòstre país.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-112106769419241731?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/112106769419241731/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=112106769419241731' title='1 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112106769419241731'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112106769419241731'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/02/la-cultura-qu-serv-de-ren.html' title='La cultura quò serv de ren !'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-14380966.post-112106777168992871</id><published>2005-01-11T09:41:00.000+01:00</published><updated>2005-07-11T09:42:51.690+02:00</updated><title type='text'>'chabat lo temps de la vergonha !</title><content type='html'>Los manuaus d’istòria avián redusit los pòbles occitans a de simplas « panholadas » : oblidat lo reiaume daus wisigòts, folclorisat l’immense raionament daus trobadors, minimisat las revòltas daus crocants e daus camisards, e enterrada la renaissança mistralenca.&lt;br /&gt;La vertat es differenta e avem uei tota una memòria a tornar farjar. La França a bastit sa grandor sus las cendres dau desvolopament avortat de la cultura occitana. Ne’n a tirat lo son drech escriut, una part importanta de la sia literatura, e i a pres un riche vocabulari (mai de 1500 mots directament surtits de l’occitan son emplejats corrament en frances).&lt;br /&gt;Tot parier gràça au genia occitan, lo monde a pogut descrubir l’Art d’aimar, la literatura li deu la lirica e la quasi invencion de l’escriutura poetica europeenca moderna, e la femna li serà reconeissenta a jamai de la sia primiera vertadiera emancipacion. Lo Peirigòrd a aufert Montaigne e La Boetie, la Gironda Montesquieu. E lo darrier grand umanista sacrificat sus l’autar dau nacionalisma, Jean Jaures, veniá tanben dau sud occitan, ne’n parlava e escriviá la lenga.&lt;br /&gt;Dia ! Quela lenga qui es nòstra, quela lenga richa, tan graciosa, qui nos fai riser coma purar, qui nos toca jusc’au pus prigond de l’arma, quela lenga la devriam renegar ? E tot pariers coma fuguèt miserable e vergonhosa la guerra sauvatja, tala una crotzada, que li fuguet menada dau temps de son esplandor per daus governaments avuglas e ignorants.&lt;br /&gt;Uei enquera, en Peirigòrd l’Educacion Nacionala refusa en pitit çò qu’accepta en grand dins d’autras regions de França, coma la Còrsa o lo País Basc . Perque enquera barrar daus cors de lenga d’òc quand ne’n demòra qua’iment pus ? Perqué enquera tustar e espotir las darrieras chanças de veire transmetre nòstre patrimòni millenari a nos enfants ? A Peirigùs, a Sarlat, Sent Ciprien, Mussidan, …, pertot dins nòstre Peirigòrd exista una demanda legitima d’ensenhament d’occitan. Los Peirigordins son fiers de lor lenga e de lor cultura qui a tant donat a l’umanitat e dempuei tròp longtemps mespresada per daus necis franchimandants que an pas jamai ren compres a nòstre país. Aura, per que l’arma dau Peirigòrd ne se morissa pas per totjorn, es temps que se ‘chaba lo temps de la vergonha e que venha enfin lo temps de la fiertat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L’arma : l’âme.&lt;br /&gt;Franchimandants : ceux qui souffrent d’ethnocentrisme et croient qu’il ne bon bec que de Paris.&lt;br /&gt;La vergonha : la honte.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/14380966-112106777168992871?l=peyrouny.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://peyrouny.blogspot.com/feeds/112106777168992871/comments/default' title='Publier les commentaires'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=14380966&amp;postID=112106777168992871' title='0 commentaires'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112106777168992871'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/14380966/posts/default/112106777168992871'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://peyrouny.blogspot.com/2005/01/chabat-lo-temps-de-la-vergonha.html' title='&apos;chabat lo temps de la vergonha !'/><author><name>Martial Peyrouny</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11526288801112053362</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='26' height='32' src='http://3.bp.blogspot.com/_lTqtQmra2Ec/S0Sad8iFgKI/AAAAAAAAANM/V5UgKspgBX4/S220/_DSC0005.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
